Novament, el despertar no ha estat fàcil: els ulls pesen, costa sortir del llit i posar-se en marxa. Ha costat tant que hem fet tard al menjador i hem hagut d’esmorzar en l’últim torn! Uppps! La veritat és que fèiem una cara de cansats... com si no haguéssim dormit. La nit de la disco  ha passat factura!

 

Passat el moment gastronòmic, hem començat la jornada fent una cursa d’orientació al voltant de les instal·lacions de la Cala Montjoi. No ha estat fàcil trobar les pistes amagades a la muntanya, malgrat hem fet servir la brúixola i el mapa que els monitors ens havien proporcionat. Després de saltar entre rierols, pinedes, pedres i roques hem passat una gran estona fent el màxim de proves possibles. No ha estat fàcil orientar-se en mig e la muntanya corrent entre la vegetació i gaudint dels diferents aromes naturals del bosc mediterrani per aconseguir els diferents objectius de cada grup participant.

 

Hem passat de la muntanya a la platja en un moment, ens esperaven les canoes i piragües. Ens hem endinsat en el mar, una vegada hem après a fer servir els rems per treure el màxim profit d’ells. La Cala era una autèntica “piscina” i això ens ha facilitat les maniobres. Una vegada deixades les “embarcacions” ens hem banyat a les cristal·lines aigües. Ha estat una estona força distreta i gaudida en grup.

 

La tarda ha començat amb un repte que no semblava gaire senzill: pujar al turó que hi ha al costat de la Cala. Poc a poc hem anem pujant, amb calma, xerrant, sentint queixes però gaudint de la vegetació, la combinació de mar i muntanya i mirant sempre amunt per divisar el punt d’arribada. Una vegada culminada l’ascensió l’espectacle visual ens ha impactat: el Golf de Roses, el Cap de Creus, les diferents poblacions (Sant Pere Pescador, l’Escala, les Illes Medes...), hem divisat el “bisbe de Sant Pere” (una llegenda en forma de relleu geogràfic). Durant aquest trajecte hem après que l’aigua és un tresor molt preat i quan es tracta de caminar sota el sol, encara més! L’hem compartit fins que no ha quedat més, potser no érem conscients en un principi de la seva importància...

 

Quan hem baixat i ens hem banyat per sufocar la calor, hem fet una breu excursió al voltant de les roques on hem pogut fer una classe de medi “in situ”, coneixent els diferents animals marins que viuen en aquest ecosistema tan privilegiat. Al principi semblava una activitat no gaire atractiva, però veure com la majoria de nens i nenes ficaven les mans dins de l’aigua per tocar eriçons de mar, gambes, diferent vegetació marina, cargols... ens ha fet comprendre que l’interès hi era present.

 

El dia ha acabat amb una activitat de nit ambientada en el món dels pirates on el treball en equip ha estat bàsic. Hem acabat força cansats, fa fred, tenim son...  Ara ens diuen que hem de deixar les motxilles gairebé preparades per demà i, la veritat, moltes ganes de fer-les ara no en tenim. S’ha de fer, demà ens esperen més activitats a la platja i val la pena aprofitar el temps per fer-les.

 

Dubtem que la nit s’allargui, els ulls reflecteixen cansament acumulat, malgrat les ganes de gaudir de l’última nit és un factor a valorar. Un grupet de nens demanen permís per estar una estona junts en un bungalow: “Va, és l’última nit! Ens hem portat bé! Si parlem en veu baixa ens podem quedar una estona?”. L’habitació està preparada per acollir a uns quants. Podem dir que ha estat un “final de festa” a la seva manera. Ha estat una estona divertida on hem estat al límit d’allò permès i ho hem fet i organitzat en grup (això és el valor afegit que els ha permès poder gaudir-ho finalment).

 

Ja no se sent ningú. Ara sí, el dia s’ha acabat.

 

Bona nit.