Pensar que el segon dia de colònies es viu amb menys intensitat que el primer pel simple motiu de ser el segon, deixa moltes variables en joc de banda. Quines? Intentaré descriure-les breument.

Aixecar-se abans de les vuit del matí, amb son, però dins del propi bungalow, amb un company/a al costat que et somriu i et diu: “Tu també estàs cansada?”, crec que no passa cada dia.

 

Després d’això no van trigar ni tres minuts en aparèixer amics i amigues per la porta que compartien alguna última aventura nocturna i novament la mestra que els recordava que en vint minuts havíem de ser al menjador (ja havia passat prèviament a despertar-los, com no tenen mòbils ni mames i papes a prop...).

 

No hem trigat gaire en posar-nos tots/es en marxa, aquesta vegada el vaixell ens esperava a la platja per portar-nos a un poble proper, uns vint-i-cinc minuts de trajecte ens separaven.

Si els estímuls d’aquestes colònies s’haguessin de classificar per la seva bellesa, apropar-se al poble de Cadaqués des del mar comentant la seva blanca estampa amb un company/a hauria d’estar en el “top five”.

 

Una vegada ens vam distribuir pel poble, no vam parar de preguntar preus de diferents souvenirs per portar als nostres familiars. Pujar i baixar amb amics/gues aquells carrerons estrets que sempre arriben al mar, sentint turistes francesos i perdent-nos entre botigues i la claror de les cases no s’oblida fàcilment.

 

Només arribar a la “nostra cala” un bany refrescant a la platja va ser el preludi del dinar.

 

A les quatre de la tarda (després del també valorat temps lliure en els nostres bungalows) ens esperaven quatres hores d’activitats: hem hagut de “tensar” la nostra punteria amb uns arcs i unes fletxes, hem treballat la nostra paciència i constància fent polseres, millorat la nostra destresa en els llançaments fent petanca i per últim hem pujat unes parets que en un principi semblaven massa altes i verticals per nosaltres. Tot això hem fet, i més que ens haguessin deixat. Però no era moments de romanços, ni d’aglutinar més tasques, la nit era jove i després de sopar era el moment de treure les millors gales de la maleta i sentir-nos grans per un dia: la discoteca ens esperava!

 

Sí, cert, s’han posat encara més guapos i guapes (pensàvem que era impossible, perquè mira que ho són de guapos/es. És cert que no som objectius, els/les estimem molt). I com deia una amic meu: “Lo que pasa en la noche, se queda en la noche”. Us deixem amb aquest dubte, malgrat algunes fotos desvelen part del que ha succeït. Sempre podeu preguntar quan arribin a casa... jeje!

 

No dubteu que ja tots/es dormen, estan més cansats que ahir, no hi ha dubte, però ha valgut la pena, ha estat un dia... BRUTAL!

 

Bona nit.