Després de trenta anys al centre, podríem dir que ja hi era abans de què es fundés l'Escola Marià Manent (recordeu que com a tal té vint-i-set d'antiguitat), la María es jubila.

Com a gran professional que és i ha sigut sempre, apassionada per la seva feina, donant estima a tots i cadascuns/es dels i de les alumnes als que ha acompanyat en el seu procés d’ensenyament i evolució personal, estimada per ells/es i per la resta de la comunitat educativa, entenem que és un dia trist per tots i totes les que treballem en aquest centre. Però és impossible parlar de la María i estar tristos, ella ens ha contagiat cada dia i en cada moment amb el seu somriure, les seves bromes, el seu bon humor perenne i la seva gran dedicació per tots i cadascun dels seus i les seves alumnes.

No cal dir que per nosaltres és un exemple a seguir, una persona que trobarem a faltar en el dia a dia del centre, però esperem que continuï participant, en la mesura que les seves possibilitats personals li permetin, col·laborant com a ex-mestra voluntària de l’escola.

Per decisió pròpia, ella no ha volgut donar difusió a la seva jubilació ni realitzar cap acte públic, tot i així, no podíem permetre que arribés aquest dia sense tenir, com a mínim, un reconeixement (sorpresa per a ella, tot s’ha de dir) dels seus companys/es i alumnes.