Els nostres orígens: Marià Manent
Ara fa cent anys, Premià de Dalt era més petit que ara: hi vivien menys de mil persones, no hi havia automòbils, feia poc que havien acabat la carretera (abans es pujava des de Premià de Mar per la riera), també feia poc temps que funcionava una fàbrica de teixits, encara no estava instal.lat el corrent elèctric, ningú no tenia telèfon, hi havia poques botigues per poder comprar i als estius venien moltes famílies de Barcelona, perquè no fa tanta calor.
Una d’aquestes famÃlies des de fa més de dos-cents anys té una casa a Premià de Dalt, al Barri del Sant Crist, una casa gran amb hort i un bon jardÃ, celler, galliner i aigua de mina: és la casa de la famÃlia Manent.
En aquesta casa va fer llargues estades el poeta Marià Manent des que era un infant. Això se sap per les notes que escrivia en petits quaderns.
Marià Manent va néixer a Barcelona, el dia 27 de novembre de 1898, i allà també hi va estudiar, al col.legi La Salle que hi ha al costat del Palau de la Música. Va ser molt bon estudiant, sovint el millor de la classe.
Potser des de l’època en què anava a l’escola li va agradar d’escriure, ja que ell aixà ho va apuntar en un dels seus quaderns, on recordava que s’ho passava d’allò més bé llegint, escrivint i parlant de poesies.
Sembla ser que quan només tenia 9 anys publicà un poema en una revista per a nens. Més tard, als 13 anys, va escriure per a una altra revista, que es deia Els Follets el poema , on parlava dolçament de la nit.
Quan tenia divuit anys ja era prou conegut com a poeta. Fins i tot li feien encà rrecs, com per exemple, una poesia dedicada a un nen en el dia de la seva Primera Comunió o uns versos per ser llegits en una festa.
Al llarg de la seva vida va escriure molt, sobretot poemes de tota mena. N’hi ha que són tristos, d’altres més divertits... alguns parlen de la Natura, d’altres són dedicats a persones, o a pobles i ciutats...
Com que també li agradava de llegir les obres d’escriptors estrangers, va fer moltes traduccions al català i al castellà , ja que havia aprés a parlar i escriure correctament en francès i anglès.
Marià Manent va guanyar diversos premis, alguns per les seves poesies, d’altres pels seus escrits en prosa. El més important és el 'Premi d’Honor de les Lletres Catalanes', que li fou concedit el 1985 pel conjunt dels seus escrits. La Generalitat de Catalunya li va atorgar la Creu de Sant Jordi, que és la distinció més alta amb què el govern català reconeix les personalitats.
Va morir a Barcelona el dia 24 de novembre de 1988, quan li faltaven només tres dies per complir els noranta.
